Prefaci

PREFACI.

El fet que siguem persones “corrents”, no vol dir de cap manera que no puguem reflexionar. En el món avui, tenim al nostre abast una quantitat enorme d’informació. Gent significada i “mandarins” dels mitjans de comunicació, “creadors d’opinió” al servei de la “enginyeria social” s’encarreguen “altruistament” de seleccionar i processar aquesta informació per tal de instruir-nos, adressar-nos i estalviar-nos un temps perdut en uns intents fallits que només ens durien a conclusions equivocades.
Tot i que no podem fer altre cosa que agrair tanta estimació i bondat, el que intentarem aquí, es reflexionar, recurrent a les fonts que ens semblin oportunes, al voltant de la contingència, l’accident, la historia, allò que te a veure amb el govern dels processos humans amb relació als estris, béns i recursos materials.
El primer que cal entendre, es que lo que governa aquests processos, son les intencions, i les diferents intencions sovint entren en conflicte i col·lisionen.
Això no ens hauria d’estranyar a la llum dels antecedents. En el procés de la evolució de les espècies, els individus moguts per la intenció de perpetuar-se, han lluitat a trot i a dret per tal de prevaler per damunt dels opositors. I encara que per assolir l’èxit en aquesta lluita s’hagin hagut de implementar estratègies associatives, això no s’ha fet per raons altruistes, sinó atenent a les demandes egoistes dels individus que les han implementat.
En relació al procés evolutiu algú ha dit, que la Bondat es un fenomen al “marge”, alguna cosa especial, un fet del tot extraordinari.
Seria fàcil arribar a un consens, si diguéssim que una de les condicions que ha de complir la Bondat, es que beneficia a tothom i no perjudica a ningú. Però avui en el món, no sembla que percebem això, ans el contrari, sembla que allò que beneficia a uns, perjudica a d’altres. La globalització ens posa en relleu un món conflictuat, amb el sofriment de persones, que com nosaltres “només” aspiren a la “felicitat”. Aquesta situació es colpidora, i fa que sancionem les nostres consciències interrogant-nos sobre la nostra responsabilitat.
Però aquesta situació a més de “incomoda”, es molt perillosa en tant que ens empeny a judicar les persones qualificant-les de “bones” o “dolentes”.
Podem estar d’acord en que els problemes son globals, i que per tant necessitem solucions globals, podem estar d’acord en que per resoldre aquests problemes fa falta solidaritat, estem d’acord en que entra tots ho farem tot, però amb el que no podem estar d’acord, es que ens diguin i ens imposin, el que hem de fer i el com ho hem de fer, sense tant sols donar-nos la oportunitat de discutir-ho.