ANTECEDENTS (preliminar)

La percepció de les nostres consciències ha estat escapçada, restringida, sempre ens han explicat la “realitat” de manera parcel·lada, com si estes constituïda per a compartiments estancs.

De fet, la mateixa “historia universal” deixa de banda part i episodis importantíssims de la “realitat”.
Episodis importants en tant que donen “context” a la resta del conjunt.



Algú pot entendre l’actualitat, el perquè les coses son com son, sense entendre els esdeveniments que les han causades?. Algú pot comprendre el que fan i senten els protagonistes d’una pel·lícula havent-ne vist només el últim minut?

Lo “substantiu” de la “trama” rau en els antecedents, per tant, podem entendre que el “passat” no ha passat del tot, sinó que és “viu” en actualitat.

I és el impediment de comprendre els FETS que impossibilita la facultat d'entendre que això i/o allò que podem o no sentir, te a veure, de fet està condicionat, per els antecedents.
Allò que jo sento esta condicionat pel passat, la "realitat" és un "continuum".
Si desconec que la meva filla te unes relacions d'amistat travades a l'escola, no podré entendre que maldi per anar de "colònies".
Ampliar el coneixement passa indefectiblement per ampliar la memòria, i desconèixer els FETS de la trama substantiva que han condicionat el nostre sentir i la nostre resposta al món ens deixa a les fosques.

En aquest sentit, no podem deixar d’actuar en el “món”, però al fer-ho no més ho podem fer amb les eines que duem a la “motxilla”.
Aquest és un “esclavatge” del que no més quedarem “lliures” en tant siguem capaços de comprendre la “totalitat”, només si tenim un coneixement holístic, si disposem d’un mapa espai-temporal complert.